Els nens celíacs, igual de malament alimentats que els que no ho són
"No hi ha diferents deficiències de nutrients entre els nens celíacs i els que no ho són", segons constata una de les principals conclusions de l'estudi del Grup de Recerca en Nutrició i Ciències de l'Alimentació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat San Pablo CEU , que ha participat al costat de l'Associació de Celíacs i Sensibles al Gluten de Madrid en una nova edició de l'Aula Inidress.
Hi ha escassos estudis que analitzin la situació nutricional de pacients celíacs una vegada que ja han instaurat la dieta sense gluten i han reduït els seus principals signes clínics; i aquesta informació és especialment rellevant en parlar de la població infantil, la més sensible a una dieta incorrecta.
Segons explica Juan Ignacio Serrano, responsable del Servei d'Investigació i Formació de l'Associació de Celíacs de Madrid, aquest nou estudi és el més complex realitzat fins a la data a Espanya, ja que té en compte no només els paràmetres antropomètrics i els hàbits alimentaris, sinó també marcadors sanguinis i de densitat mineral òssia, que no solen trobar-se en estudis d'aquest tipus.
L'autora principal de l'estudi, Catalina Ballester, ha explicat que la prevalença de sobrepès i obesitat és similar en els 70 nens celíacs i els 67 no celíacs que han participat, així com la densitat òssia i la pràctica d'activitat física. Els dos grups consumeixen més greix de la que haurien i menys proteïnes del que es recomana, un problema que és comú al conjunt de la població infantil.
El portal Redacción Médica explia que on sí que es troben diferències és en la presència d'alguns compostos que, a conseqüència de la mala absorció de micronutrients ocasionada per l'atròfia de la mucosa intestinal pròpia de la malaltia, així com per la composició de la dieta sense gluten, tendeixen a estar menys presents en l'organisme dels celíacs.
Segons Ballester, els nens i adolescents amb malaltia celíaca tenen un major risc de tenir una ingesta insuficient de calci, àcid fòlic, ferro, magnesi i vitamina E; encara que l'estudi no ha trobat diferències significatives entre la presència d'aquests nutrients en els nens celíacs i els que no ho són.
El major problema que revela la investigació és la deficiència de vitamina D, que està començant a ser important en el conjunt de la població. "Abans només els faltava vitamina D a la gent gran, ara veiem que es fa més juvenil. Els nens incorporen la vitamina a través de la radiació solar. Les persones grans no tenen aquesta mateixa capacitat d'activar la vitamina D. Només cal tenir 20 o 25 minuts al dia d'exposició solar, però molts nens no arriben a això, pel sedentarisme que tenen", ha explicat Gregorio Varela, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la universitat participant.
L'altra gran font de vitamina D, el peix blau, cada vegada es consumeix menys, amb una caiguda del 10% en un any i escaig. "En cap altre grup d'aliments ha hagut tanta reducció. Prendre peix o no és una decisió de salut i menjar una o dues racions a la setmana és fonamental", ha explicat Varela.
El grup de recerca de la Universitat San Pablo CEU ha assenyalat la seva intenció de seguir estudiant la dieta de les persones celíaques, encara que el seu següent investigació se centrarà en la població adulta, amb la qual introduirà l'anàlisi de la microbiota intestinal. "Volem relacionar la seva composició amb l'estatus en vitamina D, implicada en la modulació de l'estat immunitari general i pot ser que hi hagi una relació, i moduli la resposta immunitària de les persones celíaques quan estan exposades al factor desencadenant que és la ingesta de gluten", sentència Natalia Ubeda, investigadora de la universitat madrilenya.
